La revista Mujeres Libres va néixer el maig de 1936 gràcies a Mercedes Comaposada, Amparo Poch Gascón i Lucía Sánchez Saornil. La intenció era “despertar la consciència femenina cap a les idees llibertàries” i treure la dona “de la seva triple esclavitud: d’ignorància, de dona i de productora”.
En total es van publicar 13 números de periodicitat irregular. Revista de dones escrita per a dones que no es defineix feminista, perquè consideren aquest moviment burgès. A l’editorial del primer número, afirmen que feminisme i masculinisme són termes superats i que cal dirigir-se a l’humanisme integral, al qual s’arribarà fent la Revolució.
Els tres primers números mostren un tipus d’informació variada, des de cinema fins a divulgació de l’amor lliure o reportatges sobre professions i anàlisis d’esdeveniments internacionals des de la perspectiva de la ideologia llibertària. A partir del quart exemplar es transforma en premsa de revolució i guerra. Els continguts van íntimament lligats al paper de la dona en aquest moment històric crucial i, alhora, fou l’òrgan de difusió de les activitats de l’associació.
Efectivament, l’agost de 1936 es fundà l’organització Mujeres Libres que va arribar a tenir més de 25.000 afiliades en un total de 147 agrupacions a tot l’Estat.
L’aspecte gràfic és una excepció en la revista, ja que la maquetació i els dibuixos tenen l’autoria de Baltasar Lobo, company de vida de Mercedes Comaposada. Pel que fa a les fotografies, apareixen majoritàriament sense signar però podem afirmar que les que corresponen a les activitats del Casal de la Dona i les relacionades amb Barcelona foren realitzades per la nissaga Pérez de Rozas, i que en els darrers números es poden apreciar alguns reportatges de Kati Horna.

Recursos:

Tots els números de la revista online

Documental Indomables, una historia de Mujeres Libres