El Sindicato Único de Espectáculos Públicos (SUEP) fou creat el 1930. Després del cop d’estat del juliol de 1936 es va paralitzar la producció cinematogràfica a Barcelona i el SUEP inicià el procés de socialització del sector (producció, distribució i exhibició, inclosa la incautació de les sales de cinema i teatre). Durant la tardor es va convertir en el Sindicato de la Industria del Espectáculo (SIE), la producció cinematogràfica del qual és un dels aspectes més coneguts de l’obra de la CNT.
El 1937 neix la revista Espectáculo com a butlletí del SIE. Una publicació de la qual ens han arribat sis números editats entre juliol i setembre. A diferència d’altres òrgans de branques sindicals llibertàries, s’allunya del format diari i dels periòdics modestos per presentar-se com un clàssic magazine que, a nivell estètic, és propi de la premsa burgesa.
Fins i tot fuig de l’òrgan propagandístic: “Por sensibilidad, por ideas, por temperamento y hasta por elegancia nuestras páginas de Espectáculo no se ensuciarán de ese cáncer vicioso que se llama política”. L’elegància es reconeix des de la coberta, realitzada amb il·lustracions protagonitzades per actrius de la Revolució, fins a la contraportada ocupada per anuncis de joieries, perfumeries o productes com calçat i gramoles.
Més enllà de la forma, el contingut analitza l’impacte transformador de la revolució en el món de l’espectacle, s’informa de totes les activitats fílmiques del SIE, es fa difusió dels diferents oficis que agrupava el sindicat i s’inclouen reportatges de les produccions fílmiques i teatrals pròpies.
