“Si, senyors, ja hi som; aquesta és la paraula. LA TRAMONTANA ja comensa á bufar per Barselona”. Així engegava el primer número d’un dels setmanaris obrers i anarquistes més rellevants del segle XIX. Escrita íntegrament en català, fou la publicació obrera noucentista que durà més -setze anys i 717 números-, tot i que amb alguna discontinuïtat deguda als embats repressius.
La publicació, caracteritzada per un to crític i satíric, s’il·lustrava amb profusió, des de la capçalera gràfica al·legòrica, amb un gegant amb barretina bufant contra tots els enemics (església, exèrcit, capital, burgesia) fins a l’interior, on sempre hi havia una vinyeta il·lustrada amb caricatures de gran format. De periodicitat setmanal, sortia els dissabtes, va arribar a una tirada mitjana de 4.000 exemplars. Normalment comptava amb quatre pàgines, excepte els números extraordinaris (en motiu del 1 de maig, la revolució francesa…).
La Tramontana fou la gran aposta personal de Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852- Barcelona, 1905), un personatge polifacètic que combinà l’ofici de tipògraf amb l’internacionalisme sindical, el periodisme, la literatura i l’assaig polític. Lliurepensador, catalanista, anticlerical i maçó, Llunas blasmà el seu ideari en el setmanari, esdevenint una figura cabdal per entendre els ambients revolucionaris i l’anarco-col·lectivisme de la darreria del XIX.
Els continguts de La Tramontana traslluïen ideològicament una mescla de catalanisme, republicanisme, lliurepensament, maçoneria, anarquisme i anticlericalisme, que la convertiren en el millor exemple d’aquest aiguabarreig que configuraven els moviments d’oposició a la Restauració a Catalunya. A més de Llunas, formaren la redacció Cels Gomis, Emili Guanyavents, Anselmo Lorenzo i Eudald Canibell, entre altres.
El setmanari va patir les suspensions constitucionals i les sancions governatives, per exemple, a partir de l’11 de gener de 1895. Arran de l’atemptat del liceu, la suspensió de garanties va comportar 14 mesos de tancament. Les multes també formaren part de la rutina i fins i tot es va detenir i empresonar Llunas en diferents ocasions. La Tramontana publicà el darrer número, el 12 de juny de 1896, víctima al seu torn del Procés de Montjuïc.
La plantilla d’il·lustradors fou àmplia i de qualitat, sobretot a partir del gener de 1885 i el número 186 quan s’hi inclogueren més imatges. A banda de moltes il·lustracions sense firma, aspecte habitual a l’època i a la premsa obrera, s’han localitzat els següents dibuixants professionals: Alexandre de Riquer i Inglada, Pedro Eriz Mendizábal, Jaume Pahissa Laporta, Joan Llopart (Neula), Eudald Canibell i Masbernat (K i EK), Manuel Moliné i Muns i Manuel Garcia.
Recursos:
Accés a La Tramontana en format digital (Revista del Centre de Lectura de Reus)
