Carlos Pérez de Rozas Masdeu va ser l’iniciador i el patriarca d’una de les nissagues de reporters gràfics més importants de la història d’aquest ofici a Barcelona. Nascut a Madrid l’any 1893 al si d’una família de l’alta burgesia, ben connectada amb àmbits intel·lectuals, polítics i militars, va començar a treballar als 17 anys al diari Las Notícias, fent tota mena de tasques auxiliars.
L’any 1913, esdevingué fotògraf de forma inesperada, quan aconseguí publicar en portada de l’ABC, una fotografia seva d’un vaixell de guerra que havia estat enfonsat al Mediterrani. En pocs mesos havia ampliat la seva nòmina de clients, publicant fotografies a la revista esportiva Stadium -firmava Rozas- i també a la revista catòlica La Hormiga de Oro.
Durant la dècada de 1920, el Marqués de Foronda, director general de l’Exposició Internacional del 1929, el va contractar com a fotògraf oficial de l’esdeveniment, i li va encarregar fer un seguiment exhaustiu de la gran transformació urbanística que es posava en marxa. Dia rere dia, la seva màquina va ser testimoni i notari de l’emergència d’un nou model de ciutat. Els milers de fotografies preses durant aquesta època van ser incorporades a la col·lecció de l’Arxiu Històric de la Ciutat, conformant el fons més important que es conserva sobre l’Exposició del 1929.
A partir de l’any 1931, durant el temps de la II República el fotògraf reingressà a l’Ajuntament i entrà a treballar a El Dia Gráfico a on tornaria a exercir plenament com a repòrter gràfic.
A les pàgines de El Dia Gráfico i també de La Noche, Carlos Pérez de Rozas i els seus dos fills grans, publicarien dia a dia, el seguiment de les convulsions socials i polítiques en la intensa Barcelona dels anys previs a l’inici de la Guerra Civil. Des de l’inici d’aquell període, la firma Pérez de Rozas ja no va ser més fruit del treball d’un sol repòrter. Jose Luis (Barcelona 1918 — Castelldefels 1988), el primogènit, va entrar a treballar a la redacció de La Noche i Carlos (Barcelona 1920 — 1990) , quan encara era un marrec, va començar a fer de fotògraf auxiliar del pare en la feina quotidiana. Amb els anys, del carrer al laboratori, tots tres van acabar per conformar un dels equips de repòrters més sòlids i dinàmics que es recorda.
L’inici de la guerra i l’esclat revolucionari a Barcelona de l’any 1936 van sorprendre la nissaga en un moment d’esplendor professional. Pocs dies després de l’esclafament del cop militar, un grup de milicians destruí, durant un registre al seu laboratori, centenars de plaques corresponents al temps de la dictadura de Primo de Rivera i els actes del Rei Alfonso XIII. Tot i que part de la familia, sempre associada a la dreta monàrquica, va ser confinada a una casa als afores de la ciutat per por a les represàlies, les seves màquines van retratar com poques la vida a la reraguarda barcelonina al llarg del conflicte armat. Paradoxalment, Pérez de Rozas va mantenir una activa col·laboració professional amb l’entorn de CNT-FAI en plena revolució social. Treballà servint reportatges fotogràfics per encàrrec explícit de l’organització, entre els que destaquen els dels nombrosos homenatges a Durruti fins a les activitats de Mujeres Libres. Moltes d’aquestes fotografies foren publicades a un bon nombre de mitjans gràfics anarquistes com Umbral, la revista Mujeres Libres, Luz y Fuerza o el periòdic setmanal ¡Campo! Órgano del Comité Regional de Relaciones de Campesinos. D’aquest darrer mitjà va rebre un dels encàrrecs que marcaria la seva feina entre finals de 1936 i l’estiu de 1937: una amplíssima sèrie de reportatges de les col·lectivitzacions agràries a Catalunya.
Acabada la guerra, la nissaga de reporters esdevindria un referent periodístic de primer ordre arreu de l’Estat espanyol. Tots ells van signar l’adhesió al nou Régimen i la seva recol·locació als principals diaris promoguts pel franquisme fou gairebé immediata. Carlos, el fundador de la nissaga, va començar a treballar a La Vanguardia des del mateix any 39. Fou un dels fotògrafs més importants del rotatiu fins a la seva sobtada mort, l’any 1954, quan cobria, càmera en mà, l’arribada del vaixell Semiramis al port de Barcelona.
