Sota la signatura Manolita s’hi amaga la pintora valenciana Manuela Ballester, nascuda el 1908 en una família on s’hi respirava l’art. El pare era l’escultor Antonio Ballester Aparicio, el seu germà Antonio fou dibuixant i escultor, les germanes Rosa i Josefina també foren pintores i gravadores i la mare, Rosa Vilaseca era modista. Així, no fou gens estrany que Manuela decidís estudiar entre 1922 i 1928 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València on s’especialitzà en pintura.
Un cop acabats els estudis, el 1929, començà a publicar figurins de moda amb les revistes Crónica o El hogar y la moda, i l’any següent col·laborà com il·lustradora amb les editorials Zeus i Cénit.
El 1931, a més d’afiliar-se al Partit Comunista, començà a festejar amb Josep Renau, amb qui ja es coneixia de l’escola de Belles Arts i perquè ell participava a la tertúlia del seu pare. En proclamar-se la República, i a través de Renau, va començar a col·laborar a les revistes anarquistes Orto i Estudios, on publicava dibuixos i il·lustracions i, esporàdicament, algun fotomuntatge.
La parella es va casar el 29 de setembre de 1932 i al llarg de la seva vida en comú, fins al 1962, van tenir cinc fills. Des del 1935 també va participar a la revista Nueva Cultura, òrgan d’expressió de la Unión de Escriptors i Artistes Proletaris, fundada i dirigida pel seu marit. El mateix any va guanyar el segon premi en un concurs de cartells sobre turisme. Ballester també va fer un cartell per promoure el vot de les dones abans de les eleccions del 1936.
Durant la guerra civil va formar part de l’Aliança d’Intel·lectuals i va poder continuar participant en diverses activitats artístiques i polítiques gràcies a l’ajuda de la seva mare, que tenia cura dels seus dos fills petits. El 1937 dirigí el periòdic Pasionaria del comitè de dones antifeixistes.
El febrer de 1939 travessà la frontera amb la seva mare, les germanes i dos fills, Ruy de cinc anys i Julieta de poc més de dos. A França aconseguí trobar-se amb Josep Renau i, a finals d’abril, tota la família s’embarcà cap a Nova York des d’on arribaren a Mèxic. Hi va viure fins el 1959 quan marxà amb els fills a reunir-se amb Renau a Alemanya, on ell treballava des de feia un any. Després de deu anys es divorcià del pare dels seus fills i continuà vivint a Berlín fins la mort.
