Antoni Garcia Lamolla, també conegut com a AG Lamolla fou un pintor català considerat un dels màxims exponents del surrealisme, membre del Grup ADLAN i logicofobista. A partir de 1924 la família s’estableix a Lleida, on s’apuntà a classes de dibuix i pintura a l’acadèmia de Justo Almela. En aquest ambient va entrar en contacte amb artistes com Leandre Cristòfol, Enric Crous, Josep Benseny o Manuel Viola, entre d’altres.
Els anys republicans signifiquen la seva consolidació artística i la relació amb l’avantguarda barcelonina, especialment a partir de 1934 quan es decantà definitivament pel surrealisme. La seva obra fou valorada i exhibida a Madrid, Santa Cruz de Tenerife, París o Barcelona en les exposicions més importants d’aquest moviment artístic.
Quan va esclatar la guerra, Lamolla es comprometé amb la causa republicana unint-se a la secció lleidatana de l’Agrupació d’Escriptors i Artistes Socials (AEAS) juntament amb Pau Xuriguera, Josep Comabella, Cristòfol i Crous. Fou un dels que es va posicionar decididament per salvar el patrimoni artístic de la ciutat.
El pintor també es dedicà a la il·lustració en diverses publicacions llibertàries. La primera fou de caire local: Acracia, l’òrgan de la CNT-FAI a Lleida, que es convertí en diari a partir de juliol de 1936, moment en què hi entrà Lamolla. El seu traç també és habitual a les publicacions de les Joventuts Llibertàries, tant a Ruta de la JL de Catalunya, com a Esfuerzo de la JL de Barcelona i a La Revista Blanca i Estudios.
El 1937 es publicà una entrevista a l’artista il·lustrada amb dibuixos seus a color a l’efímera Espectáculo, el magazine del Sindicato de la Industria del Espectáculo C.N.T. També s’utilitzà alguna obra a tota pàgina per il·lustrar.
Al final del conflicte Lamolla s’exilià a França, on fou detingut durant uns mesos al camp de concentració de Barcarès. Posteriorment es va establir a Dreux. Després de la II Guerra Mundial tornà a la premsa anarquista. La primera col·laboració fou amb un dibuix al número 3 d’España Libre, òrgan del Comitè de Relacions de la Confederació Regional del Centre a França de la CNT-AIT, en un reportatge sobre la repressió a Espanya. Després seguirien els treballs per a la revista CNT i per al setmanari Ruta de les Joventuts Llibertàries editada a Marsella, Toulouse i París. Per a la revista mensual Inquietudes de les JLL editada a Burdeus, il·lustrà les portades dels números 2 i 4. També publicà a Solidaridad Obrera, el setmanari de la CNT editat a París, i a la revista cultural Cenit, en la qual al número 3 es dedicaven també diverses pàgines a analitzar la seva obra.
