Artista del tot polifacètic, Ángel Lescarboura “Les”, fou un dels personatges que, des de la militància anarquista, més van esforçar-se en pensar i difondre el poder d’allò visual com a eina útil per fer la revolució social.
Nascut en un poblet de La Mancha, de jove va establir un primer contacte amb la fotografia, treballant en un estudi com a retocador de clixés i desprès de quedar orfe, a finals de la dècada de 1920, va traslladar-se a viure a Barcelona, acollit pel seu oncle, Mateo Santos, que ja era aleshores un experimentat periodista vinculat al món cinematogràfic.
A Barcelona, sempre proper als cercles llibertaris, Lescarboura va engegar una curta però fructífera trajectòria, realizant una tasca creativa i en que va va ser alhora escriptor, dibuixant, cartellista, realitzador de fotomuntatges i cineasta. Durant els anys de la República i fins al final de la Guerra Civil la seva característica signatura esdevindria habitual en un ampli ventall de publicacions anarquistes com Ágora, Nueva Humanidad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Popular Film, Tiempos Nuevos, Umbral, entre d’altres. Especialment rellevant és la sèrie de fotomuntatges publicats l’any 1933 a Tierra y Libertad, en que és molt recurrent una dura crítica al govern de la República, des de la política repressiva en casos com la matança de Casas Viejas finasa la instauració de la Ley de vagos.
En els anys anteriors a la Guerra Civil Les formà part d’un part d’un grup d’afinitat anomenat Ágora, juntament amb Adolfo Ballano Bueno (vinculat a “Los Solidarios”), el mestre racionalista Isidoro Enríquez Calleja, i els dibuixants Alfons Vila “Shum”, Melcior Niubó “Niu”. Era un grup de joves que es reunien assiduament en un bar anomenat “El Barco” a prop de Les Rambles. Entre 1931 i 1932 publicaren 8 números d’una revista amb el mateix nom que el grup. Representaven l’ànima més irreverent i bohemia dels joves anarquistes que moltes vegades no encaixava bé amb els sectors més puristes del moviment.
Durant aquest període Les va tenir també una estreta relació amb els ateneus llibertaris de diferents barris de Barcelona. El trobem donant conferències sobre art i política al Poble Nou, Les Corts, Sants o a l’Ateneu Racionalista de La Torrassa. En moltes ocasions acompanyava Mateo Santos en projeccions de cinema social als ateneus.
L’any 1933 Lescarboura va ser detingut, acusat de participar en l’intent d’atracament a la luxosa cafeteria Oro del Rhin. Va entrar a la presó model de la qual escaparia pel clavagueram amb 57 reclusos més. Als pocs dies va tornar a la presó a on va passar 4 mesos.
Durant la guerra i la revolució, va dedicar-se plenament al cinema. L’agost de 1936 dirigí “Bajo el signo libertario”, un dels primers films de propaganda de la CNT-FAI i va participar a d’altres pel·lícules com “Los aguiluchos de la FAI por tierras de Aragón” o “Siétamo”. A principis de 1937 es va traslladar al front de Teruel per participar als reportages “La columna de Hierro hacia Teruel” i “Frente de Teruel”.
Desprès de la guerra es va exiliar a França durant uns anys on va passar per diversos camps de concentració. L’any 1946 finalment es traslladà a viure a Venezuela. Morí a Caracas l’any 1980.
