La premsa clandestina

Durant la clandestinitat no hi ha una publicació destacable. A finals dels seixanta i principis dels setanta, grups de col·lectius anarquistes, entre ells alguns que eren estudiants de la Universitat, comencen a fer unes publicacions molt interessants contra la dictadura i incitant a la gent a rebel·lar-se. Eren petits butlletins…
Es feien en diverses impremtes clandestines, una de les quals estava al barri del Carmel. Es distribuïen d’una forma molt curiosa. Durant aquella època un dels sindicats que més funcionava era el de l’espectacle, hi havia molts acomodadors de cinema que eren de la CNT. Fins a finals dels anys seixanta, les pel·lícules de cinema es transportaven en bicicletes, perquè s’havien de portar els rotllos d’un cinema a un altre. La “Soli” en aquella època es feia molt petita i s’amagaven dins dels rotllos. Després, els acomodadors les anaven repartint entre els contactes que tenien.